Hola de nou!
Lo prometido es deuda, així que aquí teniu la meva entrada parlant de l’aprenentatge individual i col·lectiu, però especialment de l’aprenentatge per tasques i projectes. Com ja he anat comentant al llarg del meu recorregut pel bloc, no estem gaire acostumats a canvis.
Així doncs, com que el nostre aprenentatge ha estat majoritàriament individual, quan ens trobem amb professorat que vol que aprenguem de manera cooperativa, ens sobta. No tornaré a explicar les meves experiències quant a aprenentatge cooperatiu, però cal recordar que no han estat dolentes. Això sí, igual que l’aprenentatge per tasques i projectes, és necessari que el professor o la professora estigui a sobre de l’alumnat i vegi quina és la progressió.
És l’hora de l’aprenentatge per projectes. Tots coneixem el famós crèdit de síntesi (que ara es diu —o es deia— treball de síntesi). El crèdit de síntesi, doncs, és una manera d’aprendre per projectes, encara que només sigui durant una setmana. A més, també permet entrellaçar tots els coneixements que s’han adquirit durant el curs. Tot i així, és el crèdit de síntesi de segon d’ESO i la seva preparació anterior el projecte (o potser millor tasca, ja que dura poc temps) que més recordo. El treball anava enfocat a crear un diari sobre temes molt generals. Així doncs, dos mesos abans de final de curs (i de fer la tasca, per tant), van venir periodistes d’El Periódico ha ensenyar-nos com es feia un diari. Vam crear grups de treball: els redactors, els qui maquetaven, els fotògrafs, etc. en funció d’allò que més ens agradava fer. La tasca va durar dos dies i al final, tots junts vam posar-nos d’acord per quines notícies anirien a la portada, quines informacions eren més rellevants, etc. Intentaré trobar el resultat per casa, és molt divertit!
A part d’aquesta experiència, no he treballat molt més per projectes a la meva vida escolar. És a dir, dins d’un aprenentatge formal. Als escoltes, però, he sigut subjecte durant molts anys i sense ni adonar-me’n, d’aquest tipus d’aprenentatge. Ha sigut aquest any, i gràcies a treure’m el títol de monitora, que hi he donat importància. El treball per projectes dels escoltes es basa en cinc grans apartats: proposta, elecció, planificació, realització i valoració. Al tractar-se d’un aprenentatge informal, el projecte no ve imposat des de dalt, sinó que és entre tots els membres que es decideix. Primerament neixen unes propostes, s’elegeix aquella que més interessa a tothom, es planifica entre tots, es du a terme i finalment es valora per tal de veure quines mancances ha tingut i millorar en una propera ocasió.
Encara que la metodologia escolta no sigui enfocada a l’aprenentatge de llengües, es pot adaptar i crear un projecte amb aquest enfocament. Particularment, penso que és una bona manera d’aprendre, ja que ho fas gairebé sense adonar-te’n. De totes maneres, és cert que pot ser difícil assolir uns objectius concrets quan és l’alumnat qui decideix què és allò que vol fer per aprendre.
Com sempre, tot té els seus pros i els seus contres, com a aprenents i (potser) futurs professors, hem de valorar allò que volem assolir i com volem fer-ho. A vegades, la mateixa experiència pot ser una bona arma per preparar classes.
Fins a la propera!
un racó de mi 
Hola, Marta!
M’agrada molt l’última frase que has ecrit, penso que tens molta raó al dir que la pròpia experiència pot ser una gran arma.
Pel que fa als treballs per projectes, vas tenir molta sort de poder fer crèdits de síntesi d’aquest tipus. Al meu institut eren molt avorrits i no els podria considerar pas un treball per projectes.
Ja tinc ganes de llegir la propera entrada!
Laia
Hola Marta!
doncs sí, és una pena que en general haguem tingut experiències més individualistes. Potser per això recordem tant els projectes col·lectius, en què havíem de treballar de forma cooperativa i amb més comunicació. Jo tots els records que tinc d’aquests projectes, com el crèdit de síntesi que dius, són bons. Recordo que m’ajudaven molt a desenvolupar les meves capacitats comunicatives, ja que normalment no treballàvem d’aquesta manera.
Fins la propera!!!