Llengües estrangeres

Hola!

Ja torno a ser aquí. Avui m’agradaria parlar-vos de les meves llengües estrangeres. Tal com vaig dir a la meva primera entrada, les meves llengües estrangeres són l’anglès, el francès, el rus i el portuguès. A la primera entrada vaig deixar-me de dir que també havia estudiat llatí, però com a llengua morta que és, el seu aprenentatge és totalment seguint la gramàtica tradicional. És a dir, basant-se en la traducció directe i estudiant simplement la gramàtica. Aquí sota us deixo una foto del meu llibre de llatí, el qual també incorporava parts de cultura. Cal tenir en compte que, a part de la metodologia del llibre, també s’ha de mirar com s’explica un professor. En el meu cas, el professor de llatí va ser un desastre i, actualment, puc afirmar que sé ben poca cosa d’aquesta llengua.

Deixant de banda el llatí, comencem per l’anglès, la llengua que més he estudiat a la meva vida. Vaig començar quan feia primer de primària a l’escola, i a 4t de primària a l’acadèmia. A l’escola, fins a 6è, vam fer servir uns llibres que es deien Best Friends, com veureu en una de les imatges, eren llibres amb molt de color però la mecànica que feien servir era molt la de memoritzar vocabulari. Tot i que potser sí que ho feien d’una manera dinàmica. A grans trets, diria que el meu aprenentatge d’anglès a l’escola va ser generativista, ja que donaven importància al diàleg, però no tant com per ensenyar-nos des d’un primer moment la intenció d’allò que dèiem.

Llibres d’anglès de 3r de primària

A l’acadèmia d’anglès ja va ser molt diferent, allà si que ens passàvem part de l’estona conversant i ens ensenyaven molt a comunicar-nos. De fet, recordo que moltes vegades apreníem noves parts de la gramàtica mitjançant jocs i conversant amb els nostres companys. Aquí podeu veure alguns dels llibres que vaig fer servir durant la primària a l’acadèmia.

Els meus primers llibres d’anglès a l’acadèmia

Durant l’ESO i el batxillerat, recordo que l’anglès que fèiem era molt sobre la gramàtica. No m’atreviria a dir que fos únicament sobre la gramàtica però si que paràvem poca atenció a l’ús. Cal tenir en compte, però, que a 4t d’ESO, vaig fer una assignatura optativa que es deia anglès comercial, la qual va ser molt útil a aquells qui van encarar la seva vida professional en aquest sentit. En el meu cas, no va ser extremadament útil però si que vaig poder veure una nova manera d’aprendre una llengua: a partir del gènere discursiu. Finalment, pel que fa a l’anglès, m’agradaria afegir que a 2n d’ESO em vaig treure el PET i a 4t el FCE.

En relació al francès, com ja vaig dir, vaig començar-lo a aprendre a 1r d’ESO mitjançant un llibre que es deia Énergie i que vam fer servir al llarg dels 4 cursos d’ESO. La metodologia que utilitzava aquest llibre m’agradava molt. Ens feia parlar sovint i era molt entretingut. No va ser fins a 2n d’ESO quan vaig començar a aprendre en francès mitjançant la seva gramàtica. El primer curs va ser sobretot de parlar i aprendre a pronunciar. M’agradaria remarcar una anècdota i és que encara recordo el primer diàleg que ens van fer aprendre de memòria a 1r d’ESO, mireu-lo:

El diàleg francès de 1r d’ESO que encara recordo

Pel que fa al rus, com també vaig dir, m’agrada molt el mètode que utilitza la meva professora. Personalment, i crec que molts em donareu la raó, crec que el rus és una llengua difícil, sobretot si véns d’un país amb una llengua que no funciona mitjançant els casos. Així doncs, la professora no utilitza la gramàtica gairebé en cap moment. De fet, gràcies a aquesta assignatura, m’he pogut fixar que aprenem els casos sense gairebé saber que són casos. És a dir, ens ensenya com es declina una paraula en un context concret i no tant perquè sigui acusatiu, datiu… Analitzant les teories lingüístiques, penso que exceptuant la gramàtica tradicional, el mètode que utilitza és una barreja. És estructuralista en els moments en què hi ha diàlegs i opcions diferents per completar-los (el terme correcte seria opcions sintagmàtiques i paradigmàtiques). És generativista quan ens demana que llegim en parelles i que escoltem àudios i mirem pel·lícules, per rebre molt input. Finalment, va ser pragmàtica des del primer moment, quan va entrar a classe saludant-nos en rus (Здравствуйте, ens deia. I jo pensava, no entens res!) i quan l’objectiu principal de la primera classe va ser que marxéssim sabent dir hola, em dic Marta encara que no tinguéssim ni la més remota idea de com s’escrivia. Bé, podria cantar les mil i una meravelles del meu aprenentatge de rus, però no acabaria mai. A continuació us deixo algunes imatges del meu llibre de text, mireu la part estructuralista, a veure si la sebeu trobar!

Aquí podeu veure el meu llibre de lectura

Són petits contes amb preguntes.

Com escrivia als primers dies

Imatge de com escric ara. La mida ha canviat força, però l’estil necessita millorar.

Aquí podeu veure un dels molts exercicis de relacions sintagmàtiques i paradigmàtiques

Pel que fa al portuguès, tres mesos no donen per gaire i aquesta entrada ja és prou llarga. Així que per avui ho deixo aquí. Suposo que ja tindré temps de parlar-vos del portugués un altre dia.